Meritxell Doncel

Alguns el coneixereu per haver guanyat el Nobel de Literatura l'any 2000, un guardó que li va donar fama mundialment i va fer que al nostre país es comencessin a traduir les seves obres. Però la veritat és que aquest escriptor i artista polifacètic xinès ja fa anys que roda món buscant-se amics i enemics, depèn de les fronteres des d'on es miri.

De fet, Gao Xingjian és poc menys que un proscrit a Xina, on els mitjans de comunicació ni tan sols van arribar a informar sobre la concessió del premi.

La campanya contra la contaminació intel·lectual engegada pel govern xinès a mitjans dels anys vuitanta ja li va causar problemes amb la censura però a partir de 1986 les seves obres van ser directament prohibides.

Vés per on, segurament li van fer un gran favor en treure'l de l'anonimat a nivell internacional.

Vist el panorama que tenia a casa, el 1987 va viatjar a París, ciutat on s'hi va quedar a viure per no tornar mai més a Xina i on va acabar la seva obra mestra, la novel·la La Muntanya de l'Ànima (Ed. Columna).

El Da Vinci de la nostra època

Potser el coneixem més per la seva obra escrita (novel·la, assaig, poema i teatre) però la veritat és que és un tot terreny, com els antics renaixentistes però a la contemporània. Cultiva la pintura, el cinema, els espectacles de dansa, l'òpera... Vaja, és l'artista complert, el Da Vinci de la nostra època!

Una mostra de la seva vessant pictòrica la podreu trobar al Cercle Cultural Fundació Cercle de Lectors, on s'hi exposa Després del diluvi, una mostra dels seus darrers llenços.

Després del diluvi, per cert, és el títol d'un dels films de Xingjian. No us espereu, evidentment, una pel·lícula comercial! Gao la defineix per negació: "no és ficció, ni documental ni una autobiografia". És, més aviat, cinema poètic, tal com ell mateix l'anomena.

La llibertat creativa versus la censura

"La literatura és el lloc on pot trobar-se la vida real. És sota la màscara de la ficció que es pot dir la veritat", va dir Gao durant el discurs de recollida del Premi Nobel 2000.

De la París que el va rebre, Gao n'ha destacat el seu caràcter obert i acollidor, molt semblant al de Barcelona, dues ciutat que l'artista xinès ha descrit com llocs de trobada per a artistes vinguts de tot el món que es volen expressar amb llibertat.

"M'he sentit molt ben acollit a Barcelona. A Xina els meus llibres i el meu nom encara són censurats i per això em sento commogut per poder prendre part en un esdeveniment com Kosmopolis", explica Gao.

Preguntat pels Jocs Olímpics, Xingjian ha expressat el seu convenciment que Occident coneix la situació exacta de la censura a Xina, malgrat la màscara que el govern es va voler posar amb la celebració dels jocs. "Xina està molt lluny de la democratització i la llibertat d'expressió", admet.

Sobre la concepció de l'art a Xina, Goa ha explicat que els artistes se senten "limitats" perquè "a la tradició xinesa la cultura i l'art no són considerades professions sinó hobbies".

El futur del planeta

"Em sento molt angoixat pel futur del planeta. El calentament global és un gran problema no resolt i no es troba solució perquè és el fruit de la ximpleria humana. Ho hem explotat tot i ara el futur de la humanitat està amenaçat", opina.

En les seves obres, de fet, Gao sovint rescata la tradició xinesa però per sotmetre-la a la realitat més actual, al present en què viu, al món que tant l'espanta per com s'ha tornat: globalitzat, insostenible, egoista, depredador... És el món del segle XXI vist per un artista xinès que ha sabut aprofitar comercialment la seva petita rebel·lió per convertir-se en un referent internacional sense bandera i sense pàtria.