Opineu sobre aquesta notícia en el Blog Barcelona.

Va començar com una vaga general contra la crida de reservistes de l'exèrcit espanyol per anar al Marroc i 24 hores més tard havia derivat en una insurrecció en tota regla. Barricades i intercanvi de trets als carrers van anar acompanyats d'incendis d'edificis civils i religiosos (la majoria, una viutantena) fins que l'exèrcit va poder controlar la revolta.

Eren els últims dies de juliol del 1909 i els fets, que van tenir lloc a Barcelona i altres poblacions del seu entorn, es van conèixer amb diversos noms: Setmana Gloriosa, Setmana Sagnant, Setmana Roja, Setmana de Passió, Revolució de Juliol o, el més conegut, Setmana Tràgica.

Aviat se'n celebrarà el centenari i l'Institut de Cultura de Barcelona ha fet de paraigua de la varietat d'iniciatives i activitats que s'han preparat per recordar aquells dies. El programa, presentat el dia 28 d'abril, inclou set exposicions, cinc cicles de conferències, dos llibres, vuit itineraris i un seminari.

Programa variat i atractiu

Jordi Martí, el delegat de Cultura de l'Ajuntament, es va manifestar "sorprès per la quantitat d'institucions i entitats que s'han sumat" a una celebració que vol acostar-se de manera plural als esdeveniments que es van succeir sense deixar fora ningú. També Manuel Delgado, de l'Institut Català d'Antropologia, va fer referència a la variació de propostes que, al seu parer, "fa atractiu el programa".

Delgado, que es va fer ressò de l'estranyesa que podia motivar que fossin antropòlegs els qui activessin "una proposta que sembla més pròpia de la història contemporània", va explicar: "El que es va dirimir el juliol del 1909 és què és Barcelona, a qui pertany aquesta ciutat", i va voler remarcar el protagonisme dels seus ciutadans.

"Podria ser una casualitat -va aclarir Delgado-, però en aquell moment es dirimien dos models de ciutat, el que auguraven els plans Baixeras i Jaussely, una Barcelona dòcil i amable, i el de molts homes i dones, descontents amb la seva existència, que clamaven justícia".

Per això, i perquè "una ciutat és també la història de les seves revoltes", com va dir Delgado, bona part de les iniciatives que vehicula l'Observatori de la Vida Quotidiana es volen fixar en aquells fets des de "la perspectiva en què la ciutat, els espais, els carrers de Barcelona siguin l'eix central", com va explicar Andrés Antebi.

Una exposició al Castell de Montjuïc

Una intenció molt palesa en la mostra "Barcelona en flames!", comissariada pel mateix Antebi i Pablo González, i que es pot visitar a partir del 7 de maig al Castell de Montjuïc. Com va explicar Antebi, es tracta d'una "intervenció fotogràfica on s'ha buscat el diàleg entre els esdeveniments i un lloc que va tenir un paper protagonista en la repressió posterior, el Castell de Montjuïc", on es van afusellar cinc persones, entre les quals el pedagog Francesc Ferrer i Guàrdia.

Aquesta no és l'única mostra preparada per a l'ocasió. Entre altres, n'hi ha a l'Arxiu Nacional de Catalunya -imatges dels seus fons fotogràfics, en especial dels fotoperiodistes Josep Brangulí i Josep Maria de Sagarra- i l'Arxiu Fotogràfic de Barcelona -una de presencial i una altra de virtual que estarà en funcionament a partir de l'11 de juny.

Jordi Sercs, el director d'aquest últim arxiu, va voler destacar "la importància que té la fotografia en moltes activitats de la Setmana Tràgica". Per això des de l'arxiu que dirigeix s'ha volgut evitar les imatges més conegudes per donar una visió fotogràfica de la ciutat de Barcelona a partir dels fons de les editorials Martí i López, que permeten una visió dels nous espais que s'obrien a la ciutat, per exemple la creació de la Via Laietana, i dels seus habitants.

Conferències i jornades

No només d'exposicions s'alimenta aquesta commemoració. També hi ha previstos cinc cicles de conferències. Un, el que presenta el Museu d'Història de Barcelona (MUHBA), ja està en funcionament, però encara sou a temps d'assistir a les xerrades del dia 5 de maig, en especial a la que repassarà la Setmana Tràgica segons els intel·lectuals, centrada en la figura d'Eduard Ferrés, que va fer fotografies estereoscòpiques i va portar un diari detallat sobre els fets.

La Biblioteca Balmesiana presenta les Jornades sobre la Setmana Tràgica (5, 6 i 7 de maig) i l'Institut de Cultura ha programat "Una setmana del 1909" (entre el 21 de maig i el 18 de juny) dins de Converses a Barcelona.

També cal esmentar les que ha organitzat l'Ateneu Enciclopèdic Popular i el que està preparant la Fundació Francesc Ferrer i Guàrdia, que el pròxim 13 d'octubre té previst un acte d'homenatge al pedagog català just 100 anys després del seu afusellament.

Vuit itineraris

Dins aquesta voluntat d'acostar els fets històrics del 1909 a públic de tota mena s'inclou "La Setmana Tràgica", a peu de carrer, itinerari organitzat per Biblioteques de Barcelona, que es portarà a terme tots els dissabtes del 9 de maig al 25 de juliol (excepte el 30 de maig) i en el qual, a més de visitar espais representatius dels fets, també es donarà veu a alguns dels protagonistes a través de declaracions a la premsa, articles d'opinió, correspondència privada o llibres de memòries.

També les regidories de Dones i Joventut i de Drets Civils de l'Ajuntament barceloní han muntat un itinerari, "Les dones protagonistes de la Setmana Tràgica", guiat per la historiadora Dolors Marín (17 juliol) i sis itineraris més per diversos districtes de la ciutat organitzats per grups de recerca local.

Els mateixos grups que han preparat una exposició de caràcter itinerant que s'inaugurarà al setembre, conferències i una publicació. I és que l'esforç dels grups de recerca local per desenvolupar tot un seguit d'iniciatives va ser un dels elements que va destacar Jordi Martí durant la presentació d'un programa que, segons paraules de Joan Roca, director del MUHBA, és "l'ocasió de fer un salt endavant en el fenomen que va marcar molt la ciutat, que hi va deixar una emprenta més profunda que la Guerra Civil".