Des que existeix el cinema i la tecnologia de la imatge, els espectres i fantasmes hi han estat presents. La nit i la mort ocupen les imatges cinematogràfiques des dels seus inicis, i el cinema experimental no n'és una excepció.

El CCCB, dins de l'Xcèntric, i en paral·lel a l'exposició "Pantalla global", ha programat una sessió que, amb el nom d'El traumatògraf i altres fantasmagories, repassa la presència dels fantasmes al cinema experimental.

Pel·lícules en 35 i 16 mil·límetres, i en vídeo, en format de curtmetratge, componen el programa d'aquesta sessió que no deixarà indiferent ningú.

Per primera vegada, Janis Ian actuarà a Barcelona. La que va ser una de les grans veus del folk nord-americà durant els anys setanta pujarà a l'escenari de la Sala Apolo, convidada pel cicle Caprichos de Apolo.

Ian, una autèntica llegenda viva, es va donar a conèixer per les seves lletres sinceres i crues, però alhora poètiques, i per tenir una actitud genuïna davant la vida i la indústria musical. La cantautora, ferma defensora de les descàrregues gratuïtes, repassarà les seves millors cançons, que va recollir fa un parell d'anys en un doble disc recopilatori.

Amb Il burbero di buon cuore, el compositor valencià Vicent Martín i Soler, protegit per l'emperador Josep II, va aconseguir un èxit que va arribar a eclipsar Mozart o Salieri. Ara, aquest dramma giocoso arriba al Gran Teatre del Liceu, amb un muntatge amb direcció musical de Jordi Savall.

El llibret, que narra les peripècies de la família del vell rondinaire que dona títol a l'òpera, està basat en una obra de Goldoni. Amb aquest espectacle, el Liceu culmina la presentació de la trilogia vienesa de Martín i Soler, que inclou L'arbore di Diana i Una cosa rara.

Herman Quitt és l'amo d'un grup d'empreses d'alt nivell que entra en crisi i decideix crear una fundació, amb altres empresaris, per dominar tots els mercats i eliminar els competidors. Quan descobreixen que Quitt els està portant a la fallida, ell reacciona de manera impassible, presumint del seu talent.

Lluís Pasqual dirigeix, al Teatre Lliure de Montjuïc, aquest text de Peter Handke, escrit el 1973, però absolutament premonitori sobre la situació social i econòmica actual. Jordi Boixaderas, Eduard Fernández, Lluís Marco i Boris Ruiz formen part de l'elenc.

Un elenc de cantants joves donen vida a Le nozze de Figaro, una divertida òpera de Mozart que torna al Liceu amb la reposició de la producció de l'any 2008, dirigida per Lluís Pasqual i Christophe Rousset, a la batuta.

Aquesta peça, de marcat caràcter prerevolucionari, presenta una brillant sàtira social sobre la recerca de la felicitat, en què els protagonistes senten la necessitat d'amor, en forma de desig sexual o d'afecte familiar. La desconfiança i la traïció, però, sempre són una amenaça.