La biblioteca Ignasi Iglésias, una de les primeres de Barcelona, es va inaugurar l’any 1935. Una part del fons és la donació de la biblioteca particular de l’escriptor andreuenc Ignasi Iglésias.
Aquests llibres es poden consultar a la sala, i són accessibles a través del catàleg, però estan exclosos del servei de préstec.
El fons està format per uns mil llibres del final del segle XIX i del principi del segle XX.
En l'àmbit literari hi destaquen obres de clàssics en francès i traduccions al català d'escriptors francesos i russos (Balzac, Tolstoi, Gorki). També hi ha obres d'autors contemporanis de l'època, com ara Santiago Russiñol, Joan Maragall, Josep Ma Folch i Torres i Jacint Verdaguer.
Cal destacar també el fons de teatre, amb obres de Goldoni, Guimerà, Ibsen i Molière.
Pel que fa als llibres de coneixements, la majoria són d'àmbit social i polític i d’història de Catalunya i Espanya.
Com a curiositat, destaca la primera edició de la Gramàtica Catalana de Pompeu Fabra (1912) i llibres sobre autoajuda personal.
Ignasi Iglésias, poeta del poble
Ignasi Iglésias i Pujades va néixer a Sant Andreu de Palomar el 19 d’agost de 1871, fill d’un obrer ferroviari. Va ser una figura cabdal del modernisme literari.
Va passar la infància a Lleida, però va retornar al barri, on va viure i amb el qual es va vincular culturalment durant molts anys.
De la seva faceta de dramaturg cal destacar les obres L’escurçó (1893), Fructidor (1897), Lladres (1899), La mare eterna (1900), El cor del poble (1901), Els vells (1903), Les garses (1906) i Foc Nou (1909).
En totes aquestes obres es reflecteix el seu interès per la situació social dels obrers de l’època i es nota la influència d’Ibsen i Maeterlinck.
Anomenat “poeta del poble” i també “poeta dels humils” va publicar en vida un recull dels seus poemes titulat Ofrenes (1898).
L'enterrament d'Ignasi Iglésias va ser tota una manifestació popular. Les seves despulles són al cementiri de Sant Andreu, on cada any les entitats del barri li reten homenatge.
Aquests llibres es poden consultar a la sala, i són accessibles a través del catàleg, però estan exclosos del servei de préstec.
El fons està format per uns mil llibres del final del segle XIX i del principi del segle XX.
En l'àmbit literari hi destaquen obres de clàssics en francès i traduccions al català d'escriptors francesos i russos (Balzac, Tolstoi, Gorki). També hi ha obres d'autors contemporanis de l'època, com ara Santiago Russiñol, Joan Maragall, Josep Ma Folch i Torres i Jacint Verdaguer.
Cal destacar també el fons de teatre, amb obres de Goldoni, Guimerà, Ibsen i Molière.
Pel que fa als llibres de coneixements, la majoria són d'àmbit social i polític i d’història de Catalunya i Espanya.
Com a curiositat, destaca la primera edició de la Gramàtica Catalana de Pompeu Fabra (1912) i llibres sobre autoajuda personal.
Ignasi Iglésias, poeta del poble
Ignasi Iglésias i Pujades va néixer a Sant Andreu de Palomar el 19 d’agost de 1871, fill d’un obrer ferroviari. Va ser una figura cabdal del modernisme literari.
Va passar la infància a Lleida, però va retornar al barri, on va viure i amb el qual es va vincular culturalment durant molts anys.
De la seva faceta de dramaturg cal destacar les obres L’escurçó (1893), Fructidor (1897), Lladres (1899), La mare eterna (1900), El cor del poble (1901), Els vells (1903), Les garses (1906) i Foc Nou (1909).
En totes aquestes obres es reflecteix el seu interès per la situació social dels obrers de l’època i es nota la influència d’Ibsen i Maeterlinck.
Anomenat “poeta del poble” i també “poeta dels humils” va publicar en vida un recull dels seus poemes titulat Ofrenes (1898).
L'enterrament d'Ignasi Iglésias va ser tota una manifestació popular. Les seves despulles són al cementiri de Sant Andreu, on cada any les entitats del barri li reten homenatge.
