Drets civils
Presentació
La Convenció sobre els drets de l'Infant signada per l'Assemblea General de Nacions Unides ara fa 20 anys, és el document que va reconèixer els drets civils, les competències, i va atribuir responsabilitats als nens i nenes d'arreu del món.
Després de moltes vicissituds, fins el 20 de novembre de 1.989 aquesta convenció no va ser signada, trenta anys després de la Declaració Universal dels Drets dels Infants. Aquest fet demostra els grans esforços de consens que es van dedicar durant tant de temps per aconseguir una declaració que impliqués els estats en unes responsabilitats més importants respecte la seva infantesa.
Encara que aquest text superava en molt els compromisos internacionals aconseguits fins llavors, va néixer insatisfet perquè imposava unes lleis d'obligat compliment internacional, i com minvava l'autonomia de cada país, va haver d'acordar-se una Convenció de mínims. Les Nacions Unides, conscients d'aquesta carestia van elaborar dos protocols facultatius per els signants, que completaven la Convenció.
La Convenció és un text universal i indivisible, perquè és per tots els infants i no hi ha cap prioritat entre els drets que conté.
El compliment d'aquest drets, encara que obliga els estats a adaptar les seves legislacions nacionals a la nova normativa que estableix, en bona part depèn de la difusió que se li pugui fer, doncs aquest drets tenen molt poc relleu si no són coneguts per aquells a qui afecta: infants, pares, professionals de la infància i els poders públics.
Conscients d'aquesta responsabilitat de difondre els drets de l'Infant, l'Ajuntament de Barcelona commemora el 20è aniversari de la signatura de la Convenció, i aprofita per tractar d'eixamplar el coneixement d'aquest drets a la ciutadania de Barcelona.