Districte de Ciutat Vella

El barri Gòtic és el nucli més antic de la ciutat i el seu centre històric, i és on es troben la majoria dels edificis i carrers amb significació històrica de la ciutat. Al llarg dels segles ha assumit el paper de centre de representació política i institucional.

El barri Gòtic està compost alhora per diferents barris històrics que conserven la seva pròpia personalitat: el Call, Sant Just i Pastor, Santa Maria del Pi, la Catedral, Santa Anna, la Mercè i el Palau.

Els eixos d'urbanització històrics del barri corresponen al cardo i el decumanus romans en la part més alta de l'antic mont Tàber (plaça de Sant Jaume).

L'estructura del barri va arribar intacta fins al segle XIX, si bé la morfologia interna havia canviat dràsticament durant el segle XVIII per la gran densificació soferta: es va subdividir els grans casalots en pisos irregulars i mancats de serveis, es va aprofitar tota parcel·la, es van suprimir els horts que hi persistien, es van crear habitacions mal il·luminades i poc ventilades i es va enderrocar la casa antiga per construir-ne una de nova amb un increment desmesurat de l'alçada.

El segle XIX serà el de les grans transformacions en l'estructura i morfologia del Gòtic. La transformació de cementiris parroquials en places públiques, el buidat de grans edificis amb el seu consegüent canvi d'us, l'enderrocament de les muralles i d'altres actuacions urbanístiques van provocar que el Gòtic es comencés a veure com a patrimoni col·lectiu de prestigi i com a valor d'ús per la seva centralitat territorial i històrica, que calia preservar.

El valor patrimonial que el barri representa, la varietat i les diferències dels altres barris que el conformen, i per tant la complexitat dels processos urbans que s'hi desenvolupen, l'han portat a especialitzar-se en el sector terciari d'activitat, convertint-se en el centre de comerç més important de Barcelona i de Catalunya.