Districte de Sant Andreu

Cap a 1950, en els moments àlgids de demanda d'habitatges a Barcelona per acollir la intensa immigració de la resta d'Espanya que rebia la ciutat, la família Ros i de Ramis va vendre setze hectàrees i mitja de terreny de la seva finca de Can Ros al Patronat de Vivendes del Congrés Eucarístic, acabat de constituir per iniciativa del bisbe de Barcelona d'aleshores, el Doctor Modrego. En aquests terrenys es construí un polígon d'habitatges promogut, doncs, per l'església i no per la iniciativa privada o l'Administració com era habitual en l'època.

L'Ajuntament aprovà el corresponent Pla parcial d'ordenació el febrer de 1953, i va triar el projecte d'urbanització elaborat per l'equip d'arquitectes liderat per Josep Soteras Mauri. Els eixos centrals d'aquesta urbanització eren les places del Congrés Eucarístic i del Doctor Modrego. La parròquia de Sant Pius X, que presideix la plaça del Congrés, ja era inclosa en el projecte però no es va construir fins més tard. El primer lliurament d'habitatges es va realitzar l'any 1954 i la darrera illa de cases no s'ocupà fins els anys 1967-68.

El perímetre actual del barri inclou també el veïnat o antiga barriada dels Indians. Es tracta d'un conjunt d'illes on aixecaren les seves residències un cert nombre d'aquests emprenedors en retornar de "fer les Amèriques ".