
Els horts urbans de la masia de Can Cadena
El de Sant Martí és un parc de veïnatge, una mena de jardí gran comunitari on la gent s’asseu una estona, passeja el gos i, sobretot, fa petar la xerrada. També és una plaça recollida sota un arbrat espès per estar sol i tranquil. Un conjunt, doncs, d’espais força diferenciats a conseqüència de les fases de construcció successives al llarg de deu anys, que finalment van estructurar una zona molt àmplia de Sant Martí de Provençals, en la qual hi ha molts equipaments del barri.
La part més gran del parc té la forma d'un triangle irregular immens, absolutament cobert de gespa i ple d'arbres esparsos. El paviment és escàs, l'imprescindible per creuar el triangle de punta a punta o vorejar-lo i per accedir a l'espai des de la ronda de Sant Martí.
En el passeig pavimentat hi ha bancs on seure, que sovint són el lloc de reunió d'amics i coneguts que passen junts llargues estones mentre els gossos, que també fan colles, corren enjogassats empaitant-se o demanant l'amo que els llenci ben lluny una pilota per sortir-la a recollir cuita-corrents.
Una plaça recollida
Un cop hem travessat el carrer de Menorca -que en aquest tram està tallat a la circulació de vehicles-, hi ha una altra part ben diferenciada del parc. És una plaça gran, ombrívola i silenciosa, voltada d'arbres i amb un espai ampli pavimentat on, per exemple, s'hi pot jugar a pilota. En els dos extrems superiors de la plaça, una àrea de jocs infantils i una zona amb bancs, envoltades de tanques vegetals, conviden a passar-hi una estona tranquil·la, lluny del brogit de la ciutat.
L'hort urbà
A la masia de Can Cadena, situada a l'interior del parc, hi ha un dels horts urbans de Barcelona, amb 16 parcel·les conreades per gent gran del districte, que ocupen un total de 800 m2. També hi ha corrals amb animals de granja, una àrea de compostatge i una aula de formació en agricultura ecològica.
Això ha fet possible que, dins el programa d'educació mediambiental, Parcs i Jardins ofereixi a les escoles activitats destinades a donar a conèixer les tècniques de l'agricultura biològica i els animals més comuns a pagès: xais, gallines, oques, conills...
Un altre aspecte ambiental que cal destacar és la central de captació fotovoltaica amb què compta la masia i que genera al voltant de 8.724 kWh/any, l'equivalent al consum elèctric anual de 4 habitatges de 80 m2. L'energia produïda permet estalviar 940 kg/any d'emissions de CO2 a l'atmosfera.
A la part més àmplia del parc, la gespa comparteix protagonisme amb els arbres. Les àmplies capçades de les tipuanes, que fan una bona ombra als qui la volen, contrasten amb l'esbeltesa dels xiprers. Són dues de les moltes espècies arbòries que hi ha, la diversitat de les quals és fruit de les plantades populars que s'han fet en aquest espai verd.
Molt a prop dels accessos per la ronda de Sant Martí, àlbers altíssims -molt abundants arreu del parc- es reflecteixen en les aigües d'un estany. A tocar de l'aigua, un om de Sibèria immens destaca per la seva magnificència. En un dels extrems del parc, una filera de verns ens recorda els arbres primigenis que van donar nom a la zona.
En diferents punts del parc, els tarongers i les oliveres ens recorden el passat agrícola d'aquest espai verd de Barcelona.
Entrant pel carrer de l'Agricultura, a l'altre extrem d'una plaça gran, hi trobem la parròquia de Sant Martí. Aquesta és una zona força singular del parc on sobretot destaquen els elements arquitectònics que han perdurat al llarg del temps: l'església i les masies de Can Cadena, Can Planas i Ca l'Arnó, que actualment acullen diferents equipaments del districte.
Aquest parc es va crear en uns antics camps de conreu entre els molts que, fins a mitjan segle passat, van ocupar una bona part del districte de Sant Martí, un dels darrers reductes de la Barcelona agrícola.
L'espai forma part del nucli antic de la Verneda de Sant Martí. Ja des del segle XVI, aquest nucli el formaven la parròquia de Sant Martí de Provençals, la rectoria, l'hostal, les masies i les altres construccions rurals escampades pel terme.