Parcs i Jardins

Parc del Poblenou

• Vegetació
• Art i arquitectura
• Història
• Galeria d'imatges

• Tornar

Aquest parc, a cavall entre la darrera línia d’edificacions del Poblenou al front marítim i el mar, és un dels espais verds del litoral amb un accés més directe a la platja. Arreu hi ha camins que ens porten fins a la sorra, tot passejant per un indret ombrejat per una vegetació molt mediterrània. És un lloc que reprodueix el paisatge propi d'algunes franges de trobada entre el mar i la terra: platges, dunes i arbredes.

El Parc del Poblenou, situat al final de la Vila Olímpica, és una gran pineda, i a mesura que ens acostem al mar, un espai ple de dunes, que defensen el parc dels vents de llevant. El primer tram, a tocar de l'accés pel carrer de Salvador Espriu, segueix breument les acaballes del Parc de la Nova Icària, clarament identificable per un dels seus ponts de fusta.

En aquesta zona del Parc del Poblenou hi destaca un llac i una gran esplanada que permet fer esport. Tot plegat està situat al principi d'una llarga franja pavimentada que ressegueix el parc de punta a punta i que toca a un ample carrer amb tres noms, segons on ens trobem, i a un trànsit de vehicles considerable.

El passeig

El parc queda separat dels cotxes per aquesta mena de passeig d'accés on hi ha plantada una llarguíssima filera d'àlbers molt ben alineats i nombroses tanques vegetals no massa llargues i en forma de rectangle, atapeïdes i curosament retallades. Com que les tanques vegetals estan escampades irregularment permeten crear una progressió d'espais d'allunyament de la circulació rodada i d'apropament a la tranquil·litat del parc. Aquí ja hi trobem bancs de fusta, bàsicament cadires amples, que conviden a seure una estona. També hi ha pistes de botxes.

Anant des de l'esplanada cap al mar a través d'un dels molts camins pavimentats que comencen al passeig d'accés, a l'alçada del llac i de l'esplanada, el terreny s'eleva lleugerament. Aquí hi ha grans praderies i espais de repòs separats per murets sota la capçada protectora dels arbres, sobretot dels pins.

La pineda

Al final d'aquest primer tram del Parc del Poblenou trobem el carrer de la Llacuna, que el creua, amb circulació de doble sentit i vehicles que van i tornen de la platja. És aquí on comença la part més naturalitzada del parc.

Es tracta d'una gran pineda situada sobre una extensa praderia travessada per petits camins. Quan arriba el bon temps, molts usuaris busquen un lloc a l'ombra -o al sol, per bronzejar-se- per poder estirar-se i gaudir de l'olor dels pins i del mar, que és una barreja excepcionalment grata.

Les dunes

Estan situades sobretot en una peça una mica separada del conjunt del parc per l'avinguda del Litoral. La més gran de totes acaba a la platja, al punt on es fonen el parc i la platja de la Mar Bella. És un espai molt assolellat, cobert amb l'escassa vegetació capaç de resistir la salinitat d'un mar que té a tocar. És, amb diferència, l'indret més natural, i també el més feréstec. Les altres dues platges veïnes del Parc del Poblenou són les de la Nova Icària i el Bogatell.

Vegetació

L'espècie més destacada d'aquest parc, que abunda arreu, és el pi pinyer (Pinus pinea). A la zona del passeig exterior, els àlbers (Populus alba) comparteixen espai amb les tanques vegetals fetes, moltes d'elles, amb bambú (Phyllostachys sp). També són abundants arreu del parc les tanques vegetals de troana (Ligustrum lucidum), llorer (Laurus nobilis) i llentisc (Pistacia lentiscus).

A la zona propera a l'estany, entre els pins pinyers, hi trobem pins blancs (Pinus halepensis) i algun garrofer (Ceratonia siliqua). A mesura que ens acostem a les dunes, ran de platja, comencen a sovintejar les palmeres datileres (Phoenix dactylifera) i les washingtònies (Washingtonia filifera). El parc també conté uns quants eucaliptus (Eucalyptus globulus), i als camins que hi ha a l'altre costat del parc, paral·lels al passeig, són abundants les espècies aromàtiques, com la farigola (Thymus vulgaris), el romaní (Rosmarinus officinalis) i grans mates d'espígol dentat (Lavandula dentata) i sàlvia microfil·la (Salvia microphylla).

Art i arquitectura

Repartides entre les dunes del parc hi ha les restes d'un vaixell de bandera libanesa, l'Ashraf II. Es tracta de la xemeneia i dos trossos de la popa, un amb una part de la coberta del vaixell i l'altre amb l'hèlix de bronze i el timó. Aquestes restes van quedar força temps abandonades a la platja, fins que els arquitectes Manuel Ruisánchez i Xavier Vendrell, autors del projecte del Parc del Poblenou, van decidir aprofitar-los com a elements destacats d'aquest espai verd.

Història

El Parc del Poblenou és, juntament amb el del Port Olímpic, el de la Nova Icària, el de les Cascades i el de Carles I, un dels cinc grans espais verds que es van construir en els antics terrenys industrials del Poblenou a principis de la dècada de 1990.

Barcelona va recuperar aquests terrenys i en va dedicar una part a la creació de nous espais verds públics. Aquesta actuació va formar part de la important renovació urbanística que es va realitzar a la façana litoral de la ciutat amb motiu dels Jocs Olímpics de 1992.

Galeria d'imatges