Parcs i Jardins

Parc de Diagonal Mar

• Vegetació
• Art i arquitectura
• Història
• Galeria d'imatges

• Tornar

Aquest parc, el segon més gran de Barcelona, és un espai immens i assolellat, diàfan, absolutament accessible, on l’aigua d’un gran llac comparteix protagonisme amb turons coberts de gespa i una vegetació exuberant. És un lloc per passejar i per seure al sol, per jugar, per practicar esport i per fer navegar petites embarcacions de modelisme.

Expliquen els seus col·laboradors que quan l'arquitecte Enric Miralles, autor del projecte, va fer la primera visita als terrenys del futur parc, de seguida va pensar que allà hi volia fer un espai d'aiguamolls. Aquell dia havia plogut i, per tant, tot era ple de tolls d'aigua, sobrevolats de tant en tant per gavines procedents de la platja veïna.

Aquesta imatge va ser un dels punts de partida d'aquest gran projecte, i constitueix un dels eixos entorn dels quals giren els criteris paisatgístics del parc, on hi són presents el verd de la vegetació i el blau de l'aigua, com en uns aiguamolls.

La ciutat i el mar

El Parc de Diagonal Mar s'allarga fins a les avingudes contigües, amb un disseny que afavoreix que es barregi amb la ciutat a través d'un espai molt gran i diàfan que al final la fa permeable al mar.

L'espai es divideix en cinc peces ben diferenciades. La més gran s'estén entre els carrers de Llull, Josep Pla i del Taulat, i dues peces més petites, separades per una illa d'habitatges, se situen entre els carrers del Taulat, Josep Pla i el Parc Lineal Garcia Fària. Les dues peces restants, partides pel carrer del Taulat, estan al costat del carrer de la Selva de Mar, amb el Parc Lineal Garcia Fària en una banda i el carrer de Llull a l'altra.

El parc s'ordena seguint una sèrie de camins que, de forma semblant a les branques dels arbres, es ramifiquen cap a totes les direccions. Arreu, tot separant i endreçant espais, llarguíssims bancs de formigó que volen evocar les ones del mar van agafant la forma d'aquests camins i dels contorns de diverses placetes.

Els "patis" d'entrada

Els accessos al Parc de Diagonal Mar són de grans dimensions -el més gran és el del carrer Llull- i per si mateixos constitueixen unitats dins el conjunt del parc. Inspirats en els patis de les cases, testos immensos pengen d'altes pèrgoles metàl·liques o bé reposen sobre un paviment fet amb rajols de diferents classes i composicions, que acoloreixen el sòl i ens recorden els antics enrajolats dels patis.

La peça gran

Turons coberts de gespa i grans parterres plens de vegetació ordenats al voltant d'un gran llac de més d'una hectàrea en són els protagonistes. Si entrem per l'accés principal del parc, al carrer de Llull, arribem a aquesta gran làmina d'aigua, un cop hem creuat el gran "pati" d'entrada.

Més enllà d'un gran parterre ombrejat pels arbres, una zona graonada en una banda i el començament d'un ample camí a l'altra ens permeten arribar a la vora de l'aigua. El primer que sobta són les grans estructures metàl·liques que baixen per un pendent de graons amb petits sortidors que espargeixen l'aigua que alimenta el llac per aquest costat.

A l'esquerra del llac hi ha amples camins, arbres de diferents espècies i llargs parterres atalussats, molt amples, plens a vessar d'arbustos. Cap al mig del llac, una part del terreny s'endinsa dins l'aigua. És el lloc on acostumen a niar o a prendre el sol les aus aquàtiques que l'habiten.

A la dreta de la llenca d'aigua hi ha petits turons coberts de gespa. El més alt és la Muntanya Màgica. Coronada per una tanca vegetal, es pot arribar al cim per un caminet de rajols que surt del darrere del turó.

A l'altre extrem d'aquesta gran peça, un pont molt ample de fusta -s'hi pot circular en bicicleta- comunica les dues ribes del llac. A sota, una cascada de forma sinuosa l'alimenta de banda a banda. Està a tocar del carrer del Taulat. En creuar-lo, trobarem dues noves peces del parc.

Dues petites individualitats

El que trobem a banda i banda d'un gran triangle amb blocs d'habitatges situat a la banda mar del carrer del Taulat són dues exquisides peces del Parc de Diagonal Mar, cadascuna amb una forta personalitat.

La de la dreta podríem dir que és la més "feréstega" del parc. En un costat de l'ample camí -ple de palmeres- que comunica el carrer del Taulat amb el Parc Lineal Garcia Fària, hi ha un estanyol molt natural, voltat d'espècies aquàtiques i de ribera i amb un petit turó cobert de gespa al darrere. A l'altre costat del camí, un gran parterre atalussat, resseguit per un llarg banc de formigó, es va eixamplant fins a formar un petit turó.

La peça de l'esquerra s'obre amb un "pati" de dimensions considerables i un llac d'estructura similar al de la peça gran del parc, però de dimensions molt més reduïdes. Aquí també hi trobem els grans tubs amb petits brolladors que alimenten la làmina d'aigua. A l'esquerra, uns quants graons ens permeten accedir a un parterre molt gran de gespa. Tirant avall també arribarem al Parc Lineal Garcia Fària.

Obertes i urbanes

Així es podrien definir les dues darreres peces del parc, resseguides pel carrer de la Selva de Mar, ja que són espais sense tancaments i perquè, tot i estar molt enjardinades, acullen grans superfícies lliures de vegetació destinades a l'esport, en un costat del carrer del Taulat, i blocs d'habitatges voltats de grans parterres, a l'altre.

Vegetació

En el disseny d'aquest parc s'ha tingut molt en compte la sostenibilitat, utilitzant espècies vegetals autòctones o ben aclimatades a Barcelona. Quant al reg, es realitza amb aigües freàtiques i amb l'aprofitament de l'aigua de la pluja. Al Parc de Diagonal Mar són tan importants els arbres com els arbustos, les espècies vivaces i, sobretot prop del mar, les palmeres.

Els parterres

La vegetació dels parterres és francament exuberant. Hi destaquen, per la seva floració estival, l'Hemerocallis sp., de flors taronges; l'Hypericum sp., de flors grogues; els baladres nans (Nerium oleander ‘Nana'), de flors rosades, i el Callistemon speciosus, de floració vermella i que podem trobar, entre d'altres llocs, coronant la Muntanya Màgica. En els parterres també són abundants el romaní reptant (Rosmarinus officinalis ‘Prostatus'), l'abèlia (Abelia floribunda), de flors menudes i blanques, l'espernallac (Santolina chamaecyparissus), el llorer (Laurus nobilis) i la Grevillea juniperina, entre d'altres espècies.

Arbres i palmeres

Al Parc de Diagonal Mar, sobretot com a arbre d'ombra en els camins de la peça gran, són abundants les tipuanes (Tipuana tipu), i a la dreta de l'entrada principal, al carrer de Llull, hi ha exemplars molt bonics de Parkinsonia aculeata.

Vorejant les làmines d'aigua hi ha àlbers (Populus alba) i pollancres (Populus italica nigra), i en diferents llocs sovintegen les alzines (Quercus ilex i Quercus suber). Al parc també hi trobem eucaliptus (Eucalyptus camaldulensis), pins blans (Pinus halepensis), pins pinyers (Pinus pinea), oliveres (Olea europaea) i tamarius (Tamarix gallica).

Altres espècies arbòries presents al parc són l'acàcia de tres punxes (Gleditzia triacanthos), el para-sol de la Xina (Firmiana simplex), l'ailant (Ailanthus altissima), l'arbre del corall (Erythrina crista-galli), la sòfora (Sophora japonica) i el lledoner (Celtis australis). Destaquen, per poc freqüents a Barcelona, alguns exemplars de pi de Canàries (Pinus canariensis).

Quant a les palmeres, hi ha palmeres de Canàries (Phoenix canariensis), palmeres datileres (Phoenix dactylifera), alguns exemplars de palmera excelsa (Trachycarpus fortunei) i, sobretot, washingtònies (Washingtonia robusta), més abundants a mesura que ens acostem al mar. També hi ha grups de margallons (Chamaerops humilis).

La vegetació dels llacs

Són especialment ressenyables, tant pel nombre com pel seu bon desenvolupament, els nombrosos exemplars de xiprer dels pantans (Taxodium distichum). Vorejant les làmines d'aigua també hi ha arbres de ribera com l'àlber (Populus alba) i el pollancre (Populus italica nigra). També destaquen les jonqueres (Juncus effusus) i els grups de flors de l'estany (Iris pseudacorus).

El drago

L'exemplar de drago de Canàries (Dracaena draco) que hi ha en un costat de la peça principal del Parc de Diagonal Mar té una edat aproximada de 150 anys. Es va plantar el desembre de 2001, mentre es realitzaven les obres del parc, i procedeix d'una antiga finca del Valle de la Guerra, al terme municipal de La Laguna, a l'illa de Tenerife. Aquest arbre, propi de les zones tropicals, arriba a tenir una gran corpulència i una gran longevitat, i s'ha adaptat bé al clima de Barcelona.

Art i arquitectura

Per la seva originalitat, cal destacar les estructures tubulars de les pèrgoles i de les fonts, així com els grans testos que hi ha als "patis" i uns quants bancs de formigó molt sinuosos, als quals s'ha donat el nom de lungomare, que és com els italians anomenen passejar a la vora del mar.

Història

El passat industrial dels terrenys que ara conformen Diagonal Mar -l'antiga fundició Macosa- havia deixat pas a una terra de ningú. A finals del segle passat, Barcelona necessitava una ampliació de la línia marítima que permetés lligar la ciutat amb la totalitat de les noves platges realitzades en aquest període. Amb aquest propòsit, el 25 de maig de 1999 l'aleshores alcalde de Barcelona, Joan Clos, va col·locar la primera pedra del futur parc, juntament amb una arca on hi havia els diaris del dia, un full de calendari, les arres i la declaració de sostenibilitat firmada per l'Ajuntament i les empreses constructores que van participar en el gran projecte urbanitzador de la zona.

Diagonal Mar és un dels projectes urbanístics de més envergadura realitzats a Barcelona a finals del segle XX. Conforma una àrea de més de 340.000 m2, delimitada pels carrers de Llull, Josep Pla i la Selva de Mar, pel Parc Lineal Garcia Fària i pel tram final de l'avinguda Diagonal. El seu ús és mixt, amb edificis d'habitatges, oficines, un centre comercial, hotels i el parc.

Galeria d'imatges