Parcs i Jardins

Parc del Clot

• Vegetació
• Art i arquitectura
• Història
• Galeria d'imatges

• Tornar

El Parc del Clot és un bon exemple de les possibilitats estètiques que ofereix la integració d’elements arquitectònics preexistents en un espai verd. Així, grans murs de l’antic taller de RENFE ornamenten i ordenen bona part del parc, que acull usos molt variats: nexe de comunicació entre grans vials, lloc de pas per anar al mercat o a la seu del districte i espai de repòs, de joc i de pràctica de l’esport.

Tot i estar distribuït en quatre parts molt diferents entre si -un llarg passeig i tres grans espais que acullen els diferents usos- el cert és que aquest parc conté elements que afavoreixen la sensació de conjunt i de continuïtat. En aquest sentit, és força determinant el "passadís" format per una successió de grans marcs metàl·lics de color blanc que comença a l'extrem més proper al Punt Verd. A banda i banda d'aquest nexe de comunicació interior hi ha petits murets que separen les zones de pas de les d'estada i de joc infantil.

Quan el "passadís" arriba a la zona esportiva que hi ha cap a la meitat del parc, es converteix en una passera elevada que discorre per damunt d'una gran esplanada amb graderies, cistelles de bàsquet i porteries per jugar a futbol. La passera va a morir als lloms de gespa plens d'arbres i arbustos que comencen quan s'acaba el formigó.

Aquesta és la part més jardinera del parc, amb petites elevacions del terreny cobertes de gespa i voltades per camins de sauló, on creixen arbres i grans masses d'arbustos, tot molt esponerós. En un costat hi ha un llac i uns quants murs de l'antic taller de RENFE, amb una canalització a la part de dalt que vessa l'aigua en denses cortines, com una cascada. En una zona molt ombrejada pels pins, els murs de l'antic taller envolten les pistes de botxes, i en un altre racó, més assolellat, formen una mena de templet que guarda una escultura.

Vegetació

La vegetació del Parc del Clot és molt mediterrània, i les espècies varien en funció de les diferents zones i usos. Així, les palmeres datileres (Phoenix dactylifera) i els plàtans (Platanus X hispanica) es combinen formant fileres d'un extrem a l'altre del passeig paral·lel al carrer dels Escultors Claperós, i l'heura s'enfila pels murs de l'antic taller de RENFE.

A la gran zona que s'estén des del Punt Verd que hi ha en un dels extrems del parc i l'espai poliesportiu central, sobretot hi ha pins pinyers (Pinus pinea) i alzines (Quercus ilex). També hi trobem sòfores (Sophora japonica), acàcies de fulla blava (Acacia saligna), Celtis occidentalis i pollancres del Canadà (Populus X canadensis).

Un parell de fileres de xiprers (Cupressus sempervirens) delimiten l'ample espai que, a manera de passadís, connecta la Gran Via de les Corts Catalanes amb el mercat i l'avinguda Meridiana. En un costat, el passadís s'eixampla en una placeta amb uns quants tarongers amargs (Citurs aurantium).

L'espai que hi ha entre la gran esplanada poliesportiva i el carrer del Municipi és el més jardiner del parc i molt ric en arbustos, com el baladre (Nerium oleander), el pitòspor (Pittosporum tobira), la tronana (Ligustrum lucidum), el llorer (Laurus nobilis) i la Lantana camara. Quant als arbres, els pins pinyers tornen a ser els grans protagonistes, compartint espai amb les tipuanes (Tipuana tipu), un pebrer bord (Schinus molle) i un exemplar de Parkinsonia aculeata molt gran, un parell de xiprers molt alts i els desmais (Salix sp.), entre d'altres espècies.

Art i arquitectura

Els elements arquitectònics són molt importants en aquest parc. Es tracta dels altíssims murs amb grans arcades dels antic tallers de RENFE que hi ha repartits per tot l'espai. Bona part dels que van formar part de la façana, avui són un dels elements més espectaculars del parc: un aqüeducte d'uns 25 m de llargada situat dins un llac i que finalitza amb un salt d'aigua.

A l'interior d'una espècie de templet de planta quadrada, format també per murs de l'antic taller de RENFE, hi ha l'escultura Rites of spring (Ritus de primavera), de l'escultor nord-americà Bryan Hunt (1986). Es tracta de la representació d'un saltant d'aigua de més de 4 m d'altura fet en bronze. Està situat dins d'un estany i el completa un petit brollador amb forma de pinya, també de bronze, situat dins un estanyol circular que hi ha davant de la glorieta.

Història

Aquest parc està situat en un dels terrenys que, a finals del segle XX, estaven ocupats per indústries o equipaments que havien deixat de funcionar o eren obsolets i que es van convertir en espais verds. En són alguns exemples els parcs de l'Espanya Industrial, el de la Pegaso i el de Joan Miró. En el cas del Parc del Clot, va sorgir com a conseqüència del soterrament de les vies de ferrocarril que conduïen els trens fins als tallers de RENFE inaugurats l'any 1858, i que lògicament també van tancar les seves portes.

Tant les línies de ferrocarril com els tallers van representar durant més d'un segle un element de discontinuïtat en el teixit urbà del districte de Sant Martí, ja que separava els seus dos centres neuràlgics: el mercat i l'ajuntament. La creació del parc va permetre, doncs, connectar aquests dos enclavaments del districte i també dos grans eixos de comunicació de la ciutat en un tram al seu pas per Sant Martí: l'avinguda Meridiana i la Gran Via de les Corts Catalanes.

Galeria d'imatges